Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús.
D’ACORD | Més informació
CAT ESP ENG
Logo Autisme la Garriga.

Tractaments del trastorn de l'espectre autista (TEA)

El tractament de l'autisme

Les dades provinents del estudis científics permeten afirmar avui dia, que la causa de l'autisme és biològica (amb una influència molt rellevant dels factors genètics) i no una alteració psicogènica, és a dir, l’expressió clínica d’un trauma psicològic. Aquesta constatació ha permès elaborar, des de fa temps, programes d'atenció psicopedagògica individualitzats i aplicar tractaments farmacològics que poden millorar certs símptomes i que permeten per tant que el nen o adult tingui més possibilitats de desenvolupar els seus potencials.

Per millorar el pronòstic de les persones afectades de TEA, és molt important realitzar un diagnòstic primerenc i iniciar el tractament el més d’hora possible. Els programes d’intervenció han de ser integrals (adreçats a totes les àrees evolutives i als diferents contexts) i tenir en compte les característiques individuals de cada persona. La coordinació entre els diferents professionals i serveis que atenen el nen/a afectat ha de ser molt efectiva i és recomanable que un dels professionals implicats actuï com a referent, amb la missió de coordinar les diverses actuacions i esdevenir l’interlocutor preferent de la família. Respecte d’aquesta, és molt important que els pares rebin un assessorament i suport adequats, i que s’elabori un programa per a la llar, amb descripció d’objectius específics i metodologia de treball.

Els serveis bàsics dirigits als afectats han de cobrir les seves necessitats, des del moment en que són diagnosticats i durant tot el cicle vital, amb serveis de suport a les famílies, que permetin als pares conviure amb el fill afectat com més temps millor, sense desestructurar el nucli familiar i aconseguir així una veritable integració en la societat.

Alguns dels tractaments conductuals actuals són:
ABA (Applied Behaviour Analysis)
DENVER (Early Start Denver Model)
PECS (Picture Exchange Communication System)
TEACCH (Treatment and Education of Autistic Related Communication Handicapped Children)

Tractament primerenc de l'autisme.

Per millorar el pronòstic de les persones afectades d'autisme, és molt important realitzar un diagnòstic primerenc i iniciar el tractament el més d’hora possible. Els programes d’intervenció han de ser integrals i tenir en compte les característiques individuals de cada persona.

ABA (Applied Behaviour Analysis)

ABA és la ciència que aplica de forma sistemàtica els principis de l’anàlisi del comportament per millorar la conducta social de les persones amb trastorn de l’espectre autista. Aplicar l’ABA significa adaptar els coneixements basats en els estudis empírics de la Teoria de l’Aprenentatge i la modificació de conducta a la població amb TEA. En un primer moment cal d’identificar les àrees prioritàries d’intervenció, per poder treballar seguint el mètode ABA i millorar les conductes. Per una banda, amb el mètode es pretén augmentar conductes socials i de comunicació i, per l’altra, reduir conductes estereotipades, repetitives i inflexibles. L’ABA ha de serindividualitzat, estructurat, intensiu i extensiu, és a dir, aplicat a tots els contextos de la persona amb TEA i s’hi ha de veure implicat tothom: família, mestres, terapeuta, companys, etc. Les tècniques que s’utilitzen es basen en els següents fonaments: conseqüències (reforç i càstig), extinció, estímuls discriminadors , assaig discret, suport, desglossament, i emmotllament.

Torna a tractaments 

DENVER (Early Start Denver Model)

L’Early Start Denver Model (ESDM) és un enfocament de la intervenció integral conductual primerenca pels nens amb autisme, d'entre 12 a 48 mesos . El programa inclou un currículum del desenvolupament, que defineix les competències que s'han d'ensenyar en un moment donat i un conjunt de procediments d'ensenyament. Es pot dur a terme per equips de teràpia i/o pares en els programes de grup o sessions de teràpia individual, ja sigui en una clínica o a la llar del nen.

Les psicòlogues Sally Rogers i Geraldine Dawson van desenvolupar l’Early Start Denver Model com una extensió a les edats primerenques del Model de Denver que Rogers i els seus companys van desenvolupar i refinar. Aquest programa d'intervenció primerenca integra un model de desenvolupament centrat en la relació amb les pràctiques d'ensenyament ben validades d'Anàlisi de Comportament Aplicat (ABA).

Les seves característiques principals són les següents :
• Estratègies d'anàlisi de conducta aplicada naturalistes (degut als problemes de generalització)
• Sensible a la seqüència normal de desenvolupament
• Gran participació i implicació dels pares
• Enfocament en l'intercanvi interpersonal i l'afecte positiu (crear estats emocionals positius)
• Compromís compartit amb les activitats conjuntes
• Llenguatge i comunicació ensenyats dins una relació basada en l’afecte positiu
• Teràpia intensiva (degut a que tenen menys oportunitats d’aprenentatge)
• Joc com a marc d’intervenció (l’adult ha de ser un bon company de joc)
• Intervenció basada en la relació interpersonal

La qualitat del desenvolupament depèn de l’afecte positiu, la reciprocitat, la sensibilitat i la responsabilitat de l’adult cap al nen. Les alteracions biològiques dels TEA impliquen una deficiència de base de la motivació social, a causa de la falta de sensibilitat al reforç social d'aquestes persones (hipòtesi de la motivació social). Aquesta manca de sensibilitat es deu a un fracàs en la preferència per la informació social del seu entorn: les cares dels altres, les veus, els gestos i la parla.

L’atenció primerenca frena la simptomatologia negativa que provoca l’autisme i incrementa els aprenentatges d’imitació, joc, atenció compartida, comunicació verbal i no verbal, desenvolupament social i emocional, habilitats cognitives i motrius.

Torna a tractaments 

PECS (Picture Exchange Communication System)

El Picture Exchange Communication System és un sistema de comunicació augmentatiu i/o alternatiu que, mitjançant l’intercanvi d’imatges, recolza l’aprenentatge de la parla. Va ser dissenyat per Andy Blondy i Lori Frost al 1985. Es tracta d’ensenyar a la persona amb dificultats greus de comunicació a fer servir un sistema útil per comunicar-se. En el cas que la persona pugui parlar, serà un sistema que augmenti la parla.

El programa PECS va ser utilitzat per primera vegada en el “Delaware Autistic Program” i ha rebut reconeixement mundial per centrar-se en el component de la iniciació a la comunicació. PECS no requereix materials complexos ni cars, va ser creat per educadors tenint present les residències i les famílies, motiu pel que pot ser utilitzat en diversos contextos situacionals.

El sistema consisteix en què l’alumne obté un reforçador intercanviant prèviament una (o vàries) imatges . Està basat en l’anàlisi aplicat de la conducta (ABA) i en l’enfocament piramidal de l’educació d'Andrew Bondy que postula com un dels seus pilars la comunicació funcional. Així doncs, és la modalitat per a treballar la comunicació des de la base de la teràpia conductual.

L’edat per utilitzar PECS no és important sempre que hi hagi una motricitat suficient per a fer la pinça i agafar la imatge (20 mesos) i ser capaç d’anar a buscar la cosa que es vol. Tot i això, amb una intervenció precoç hi pot haver una molt bona evolució i no és un impediment a nivell cognitiu perquè ensenya a discriminar imatges.

Està estructurat en 6 fases més una d’atributs i totes les fases es construeixen a partir de l’anterior, de manera que si ens saltem una fase no es pot esperar el mateixa resultat. Abans de començar les fases cal fer un pas previ: un registre per tal d’avaluar quins són els reforçadors de l’alumne. L’alumne anirà avançant en les fases quan assoleixi un criteri de domini (objectiu), que podrà observar-se a partir dels registres de dades que recull l’entrenador.

Torna a tractaments

TEACCH (Treatment and Education of Autistic Related Communication Handicapped Children)

El mètode TEACCH (Treatment and Education of Autistic Related Communication Handicapped Children), és un enfocament educatiu i terapèutic holístic al servei de les persones amb TEA. És un programa estatal de Carolina del Nord, creat el 1966 i desenvolupat per Eric Schopler. L’objectiu principal és preparar a les persones amb TEA a viure i treballar més eficaçment a la llar, l’escola i la comunitat.

És una filosofia d’intervenció que té en compte les dificultats i potencialitats de cada persona i que adapta els diferents entorns estructurant el temps i l’espai, perquè la persona amb TEA els trobi comprensibles.

Els components bàsics d’estructuració són quatre:

- Estructura física de l’entorn i del temps: Es posa en pràctica establint límits físics i/o visuals clars, de manera que tot l’espai tingui un sentit. Cada activitat està clarament associada a un espai. També es minimitzen els distractors visuals i auditius. En una aula poden haver espais com: treball 1 a 1, treball autònom/independent, transició, zona de joc, menjador i activitat en grup. Aquesta estructuració proporciona informació sobre “on estan les persones”, “on estic jo”, “on passa cada cosa”, “on he de fer cada activitat”, “on es troba cada cosa”, etc.
Utilitzar suports visuals adaptats al nivell d’abstracció de la persona i facilita la comprensió del temps. Se li dissenya un horari individual que li proporciona informació sobre “on estaré”, “què faré” i “quan ho faré”.

- Estructuració de l’organització del treball. Sistemes de treball: Normalment es fa servir perquè la persona amb TEA aprengui a treballar de manera autònoma. És una manera d’estructurar la feina responent a 5 preguntes bàsiques: “quin treball he de fer?”, “quant treball he de fer?”, “com sabré que he acabat?”, “que passarà quan acabi?” i de quina manera he d’anar realitzant les diferents tasques?”

- Estructuració visual: Aquest component té en compte 3 elements:
A. Organització visual per facilitar la realització d’una tasca.
B. Instruccions visuals, per ensenyar la seqüència de passos específics que ha de seguir la persona amb TEA per completar una tasca.
C. Claredat visual, per captar l’atenció de la persona amb TEA cap a la informació més útil i rellevant.

- Pràctica de rutines funcionals: cal dissenyar rutines útils i efectives per a la persona amb autisme, ja que afavoreixen el sentiment de seguretat i autonomia.

Torna a tractaments