Definició de la síndrome de l’autisme

És un trastorn del desenvolupament que persisteix durant tota la vida. Aquesta síndrome es fa evident durant els primers 30 mesos de vida i dóna lloc a diferents graus d’alteració del llenguatge i de la comunicació, de les competències socials i de la imaginació. Sovint aquests símptomes s’acompanyen de comportaments anormals, com activitats i interessos de caràcter repetitiu i estereotipat, de moviments de balanceig i d’obsessions insòlites cap a alguns objectes o esdeveniments.

El nivell d’intel·ligència i la gamma de capacitats de les persones amb autisme són molt variables encara que la immensa majoria (75%) presenten una deficiència mental associada de divers grau. En alguns casos, tanmateix, poden ser normals en certs aspectes o fins i tot estar per sobre de la mitja. Per altra banda, algunes persones poden ser agressives cap a si mateixes o cap als altres.

Hi ha molt poques persones amb autisme que tinguin capacitats suficients per viure amb un grau important d’autonomia, i la majoria requereixen una gran ajuda durant tota la seva vida.

Els trastorns de l’espectre autista afecten, aproximadament, a 1 de cada 1000 naixements i és molt més freqüent en el sexe masculí que en el femení, en una proporció de 4 a 1.